Exedra

Situada davant del Cal Cadevall i Can Vilaseca, ja era coneguda l'any 1917 per Duran i Sanpera i Puig i Cadafalch, que la publicà en una obra seva el 1934. Formava part del nucli la vil·la romana. Davant d'aquesta construcció, a l'altra banda del camí, sota la direcció de mossèn Santamaria, entre 1932 i 1936 s'hi va desenterrar part de les estructures de la vil·la: habitacions, algunes amb estucs policromats a les parets i mosaics a terra.

Es tracta d'una cambra en forma de capçalera semicircular, del tipus anomenat exedra, que anava vinculada a una habitació noble important d'una casa amb la qual s'articulava: al triclinium (menjador) oecus (recepció) o l'auditorium (aula de cerimònies). Aquesta tipologia es generalitzà al voltant de la darreria del segle II i probablement correspondria al segle III o IV.

Es conserva el mur absidiat amb una alçària màxima de 4 metres, fet amb carreus de la zona de dimensions mitjanes o petites, i un finestral sencer amb un arc format a base de maons de terra cuita a plec de llibre. s'hi feren excavacions per descobrir el seu perímetre. 

Sorprèn el seu estat de conservació i es deu al seu ús continuat durant segles. era coneguda pels pagesos popularment com a: "torre dels Moros".

 

LES PRIMERES NOTÍCIES:

Una de les primeres informacions que coneixem és una carta de 4 de febrer de 1917 d'Agustí Duran Sanpere, historiador, arxiver i arqueòleg, adreçada a Joaquim Sarret i Arbós, arxiver i historiador manresà, on comentava la bona impressió que li havia fet la visita del conjunt romà de boades: "Em plau dir-li que l'excursió feta el divendres passat als encontorns de la torre del breny fou molt més interessat del que podia pensar. es tracta, efectivament, d'una estació romana molt important amb una gran abundància de ceràmica romana llisa i sigil·lat, i rastres de construccions". Com una torre quadrada (es refereix al sepulcre romà) que serveix actualment de pallissa i que sembla una torre sepulcral.

LES EXCAVACIONS:

La restauració del sepulcre romà, els anys 19321933, a càrrec d'amics de l'art vell, propicià la intervenció al jaciment iberoromà. Fou excavat en diferents períodes: els anys 1932-1936 sota la direcció de mossèn Valentí Santamaria, del centre excursionista Montserrat; el 1978, per l’arqueòleg Miquel Cura, que en va fer un sondeig puntual; i el 1984 (dues campanyes) anys 1985i 1986, pel servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, amb un programa d'investigació sistemàtic a càrrec d'arqueòlegs de la comarca. D'aquesta primera etapa (1932-1936) en destacà la tasca de mossèn Valentí Santamaria Clapers, al capdavant de la secció d'art antic i arqueològica del centre excursionista de Montserrat que supervisà i dirigí les excavacions fins a la Guerra Civil d'un sector situat davant l'exedra

Tenia el recolzament del servei d'excavacions arqueològiques de l'institut d'estudis Catalans. Comptava amb un obrer llogat per a treballar-hi interrompudament i alguns aficionats hi col·laboren. D’aquestes excavacions se'n feren algunes fotografies i un plànol, però és difícil interpretar-les, ja que després de la contesa bèl·lica, les estructures excavades foren penjades amb terra i s'hi plantaren oliveres. En aquella època hi mancava metodologia i els materials excavats no se sap d'on van sortir.

Es prioritzava fer una col·locació de peces, més que la seva interpretació. Després de la Guerra, aquests fons del Centre excursionista Montserrat passà al museu de Manresa, d'on mossèn Santamaria en fou director fins a la seva mort l'any 1968, quan tancà el públic fins l'any 1977, quan obrí com a Museu Comarcal. Es va perdre l'inventari i els resultats mai foren publicats. Al museu comarcal se'n conserven restes ceràmiques, fragments de mosaics, fragment d'estucs pintats, de vidre i metall i alguna moneda, encara que en les excavacions en va sortir força. L'any 1978 l’arqueòleg manresà Miquel Cura féu una petita excavació o ràpid sondeig, sense planificació total del jaciment, al costat de l'erm on treballa mossèn Santamaria. Es trobaren dues copes jòniques que permeten datar el jaciment de al segle VI aC. 

L'any 1984 es va reprendre la recerca pel servei d'arqueologia de la generalitat de Catalunya. L'any 1983, la premsa es feia ressò mediàtic de la urgent instal·lació d'una canonada i d'una estació depuradora dins d'un pla d'un col·lector de salmorres al Llobregat. També iniciava el procés de de declaració com a monument històric - artístic de la Torre del Breny, el sepulcre i l'exedra. El mes de març hi treballà un equip sota la direcció d'Antoni Daura, Lluís A Guerrero i Eduard Sanchez. En aquesta etapa es descobriren unes restes i sitges ibèriques. L'any 1985 la recerca es va fer davant de Cal Roc a càrrec d'Antoni d'Aura i Dolors Pardo: es completà l'excavació de dues sitges ibèriques i s'exhumaren dos forns de terrissaire d’època romana. El 1986 s'excavà al nucli de la vil·la, on ja s'havia fet un sondeig l'any 1978.   

Raval de Boades - - Barcelona
Telèfon: -
Darrera actualització: 09.08.2022 | 13:00