Història i cultura 📚

El llegat de 1.000 anys d'història

Des que els íbers van començar a poblar les terres on avui s'aixeca Castellgalí, s'hi han anat succeïnt una rera l'altra un gran nombre de civilitzacions, des dels romans fins als francs, passant pels musulmans, deixant tot ells una gran emprempta de valor incalculable en forma de patrimoni històric.

Els primers indicis de població es troben a la Torre del Breny, un sepulcre romà monumental en forma de temple, desmuntat en part el 1870 per aprofitar-ne la pedra en una resclosa propera. L'altra són les restes de la vil·la romana de Les Boades. El material extret de l'excavació és al Museu Comarcal de Manresa.

La història dels inicis del poble coincideix amb la del seu castell. En un document de 867 apareix citat el Castelo de Galindo ("castell de Galí") que demostra l'origen del topònim. Se sap poc de la història d'aquest castell, avui desaparegut. El 1178 va ser venut al rei Alfons I que el va lliurar a uns feudataris.

El 1350, Pere el Cerimoniós el va vendre a Bernat Satorres i el 1413 va ser adquirit per Lluís de Rajadell. Va ser cedit de forma momentània al monestir de Montserrat durant la guerra contra el rei Joan II. Els seus últims senyors feudals van ser els Despujol, marquesos de Palmerola. Es creu que va quedar destruït entre 1462 i 1472.

Un passat marcat per la indústria

Al llarg de la història recent de Castellgalí, la indústria ha jugat un paper decisiu en l'evolució i el creixement demogràfic de la vila. Un paper similar al què havien tingut en segles passats els cultius i la comercialització vinícola. Els empresaris trobaven en el riu Llobregat, al seu pas per Castellgalí, un bon lloc per a construir-hi salts d'aigua i aconseguir, així, energia per fer funcionar les seves fàbriques. 

Fàbrica de Sant Jaume (1896).- No va ser fins a finals del segle XIX, quan va aparèixer la primera fàbrica tèxtil. Tot i així, l'impacte que aquesta va tenir va ser notable produint un enorme creixement  de la població que va deixar plens tots els pisos del barri de la Fàbrica. D'aquesta primera construcció, situada al vessant dret del Llobregat, actualment tan sols ens resten runes degut a l'aiguat de 1971. La seva activitat va ser principalment tèxtil, tot i que en èpoques determinades, i segons el propietari que la regentava, va servir, també, per a altres fins. 

Manufactures Isidre Carné, S.A.- També d'activitat tèxtil, va ser coneguda durant anys com Cal Carné, nom que justificava el seu propietari, nét del creador de la mateixa fàbrica també a Manresa, coneguda com a Cal Bonamossa. Després de la guerra mundial, es va associar amb el conegut Cerdans, però al poc temps va morir Carné i la fàbrica va començar a perdre gas, fins que va ser clausurada de forma total, essent així una de les primeres empreses tèxtils de la comarca a tancar i l'ultima fàbrica ubicada al Cardener. Resten encara, les seves torres modernistes.

Fàbrica dels Carbons Elèctrics (1898).- Coneguda per a tothom com a "Els Carburos", va ser fundada al Raval de Boades sobre una fàbrica tèxtil anterior. Igual que les altres fàbriques es va beneficiar del riu Llobregat per a la construcció del salt d'aigua, però la seva particularitat recau en el fet que va arribar a ser una de les fàbriques més importants i modernes d'Espanya, gràcies a la seva avançada tecnologia i activitat única, ja que es dedicava a la fabricació de carbons, piles elèctriques i altres derivats. Encara avui conserva el seu conjunt de xemeneies de gran valor arquitectònic.

Darrera actualització: 08.10.2019 | 11:40

Imatges

Darrera actualització: 08.10.2019 | 11:40